Molta gent no diferencia entre el minimalisme i la vida simple. Jo no em considero minimalista al 100% però sí que intento dur una vida simple i penso que aquests dos termes van agafats de la mà.
Us explicaré que significa per a mi dur una vida simple:
Minimalisme.
Ni vull aconseguir acabar amb poques coses a casa ni penso arribar a un armari càpsula de 37 peces. La meva fita és tenir el que sigui necessari i eliminar les coses supèrflues. Jo entenc el minimalisme com eliminar allò que sobra a la meva vida i tenir el que necessito o em fa feliç, tant sigui de coses, com d'actes com de persones.
Ser sostenible.
I generar els menys residus possibles. Estem fent molt de mal al nostre planeta (no us estic dient cap cosa nova) i intento reduir al màxim els envasos i reutilitzar el que tinc a casa, comprar de segona mà i vendre o donar el que no necessito.
Intento no llençar res, ja que és la via més fàcil no trobes? Quan alguna cosa no la vols, la llences i te n'oblides però l'únic que fas és passar el problema a un altre lloc, així que intento gestionar i buscar una "segona vida" a allò que jo ja no vull o necessito.
Ser autosuficient.
És a dir, intentar fer el màxim de coses possibles per tu mateix. Per posar uns quants exemples: he fet tovallons de tela per casa, aprofito la meva màquina de cosir per arreglar petites coses a la roba o fer les vores dels pantalons i inclús transformar coses en altres. També faig el meu propi vinagre de cítrics per rentar la casa i el sabó per rentar el terra.
Slow.
Si és la MEVA paraula. La utilitzo cada dia, si m'estresso, si m'enfado, si vull fer coses i no tinc temps... Aquesta paraula em produeix serenitat i penso que així és com ens hem de prendre la vida, amb tranquil·litat, sense presses i quan has arribat al punt de ser minimalista, autosuficient i sostenible, la teva vida és més feliç, ja que no necessites tant i veus que al final has de prioritzar la teva vida i la teva felicitat. Fer més del que et fa feliç.
Agafar la teva vida al teu ritme.
Mai m'ha preocupat el passat i normalment tampoc em preocupa el que passarà. El que em coneixeu ja ho sabeu, així que visc la vida al dia. Si avui vull fer una cosa, intento fer-la i si no vull fer-la, potser demà serà el dia.
Així que intento consumir el mínim possible per equilibrar el mal que estem fent al nostre planeta, perquè una mica i una mica fan moltes miques i entre tots podem parar una mica el problema.
Prova aquest estil de vida, a poc a poc ves introduint alguns d'aquests aspectes al teu dia a dia, veuràs com aconsegueixes ser més feliç, no necessitaràs tant i el que tens et farà més feliç. No tindràs aquella ansietat de voler tenir per tenir i veuràs i viuràs la vida d'una altra manera.
Digues la teva!