Aquesta frase és la meva preferida de fa un temps cap aquí, i ho dic perquè no necessito més de res, tant sigui de roba, com de llibres, com de sabates, com de tot allò que sigui material; per contra, necessito més escapades en parella, més sopars familiars, més moments de riure amb amigues i més vermutets al sol. Necessito sentir més que tenir.
No necessito més coses materials i en sóc conscient, encara que les botigues i els anuncis de les revistes i diaris ens diguin el contrari: que necessitem comprar allò que anuncien per ser més feliços o per assemblar-nos a tal personatge o tenir un cert estatus social..., en serio????
Si ens parem a pensar en aquesta roda del consumisme que per tenir més coses materials, hem de treballar més per guanyar més diners, al final acabem tenint menys temps per fer coses que ens agraden i el resultat és que acabem essent més infeliços quan ens adonem que l'esforç que hem realitzat per aconseguir aquella cosa, és molt superior a la felicitat que ens ha aportat quan finalment l'hem aconseguit, així que millor guardem les energies per coses que realment ens vinguin de gust.
És de savis conformar-nos amb el que tenim i no caure en la temptació del consumisme pur, ja que si ets feliç amb el que tens i creus que en tens suficient, realment un anunci ens ha de dir que hem de tenir el nou mòbil que acaba de sortir al mercat, que el teu ja s'ha quedat obsolet??? Ets tu que decideixes sobre la teva vida i has de ser prou fort per dir que no ho necessites.
Més sentir i menys comprar; quan tinguis la necessitat imperiosa de sortir a comprar, potser et servirà quedar amb una amiga per anar a fer un cafè i xafardejar una mica, o seure al sofà a llegir un bon llibre o bé estirar-te al sofà mirar una bona peli...
Tu ets de les meves o la societat consumista encara pot amb tu??
Digues la teva!