el que no aporta valor a la teva vida.

Immersa en el minimalisme et vas adonant que hi ha coses que no aporten valor a la teva vida.

En començar aquest estil de vida, la primera vegada que vaig fer neteja a fons de les meves pertinences vaig llençar / donar / vendre coses que no volia, que no feia servir i coses que no tenien cap valor sentimental. 

L'any següent vaig repetir la mateixa operació i vaig tornar a llençar / donar / vendre coses que en un any no havia necessitat. 

Aquest és el tercer any i cada vegada em costa menys llençar, bàsicament prioritzo el que necessito o em fa feliç tot i que estic trobant coses amb valor sentimental que he anat guardant durant aquests anys. Així que aquest any tornaré a fer neteja de coses i segurament tornaré a llençar / donar / vendre coses que fins ara havia cregut "imprescindibles".

M'ha costat arribar fins aquí però amb els anys he anat eliminant coses més fàcilment i en conseqüència, posseint menys coses materials. El mateix he fet amb les relacions que considerava tòxiques i amb actes socials (reunions, sopars, quedades...) que creia que havia d'anar-hi si o si i que finalment considerava que faria millor quedant-me a casa si era el que em venia de gust.

I et vull dir que la sensació de llibertat i lleugeresa que he aconseguit és indescriptible. Em sento més feliç amb mi mateixa perquè estic aprenent a dir no i amb una sensació de pau impressionant, ja que aconsegueixes un major control de tu mateixa i de les coses que posseeixes. 

Valores el que tens i el que t'aporta cada cosa. Però de vegades també passa, sobretot en aquesta època de l'any en què passem més temps a cada, és tenir ànsia per llençar coses, sobretot si s'està una mica avorrida. Personalment hi ha dies que miro i rebusco dins els armaris i busco alguna cosa per llençar, el que sigui...

En resum, quan arribis en aquest punt en què no saps si has de llençar el que tens a les mans, un part de tu et dirà que ho llencis, total no ho fas servir però la part més racional et dirà que t'ho quedis, que en algun moment tindrà una utilitat... i aleshores tu hauràs de demanar-te: ho tornaria a comprar? Ho he fet servir? I finalment, si avui marxés d'aquesta casa, seria una de les coses que posaria en caixes per començar una nova vida?

"Senyoria, no hay más preguntas".

Fins aviat,

Laia