Aconseguir tenir aquest hàbit no és una tasca impossible, de fet, jo el practico diàriament.

Quan aconsegueixes tenir menys a la teva vida, aquest hàbit no costa gens.

El problema és quan acumules coses i coses a tot arreu de casa teva: els armaris de la cuina farcits d'estris que mai fas servir, inclús en tens que ni saps per a què serveixen; l'habitació de la rentadora plena de productes de neteja que has deixat d'usar perquè són molt tòxics per casa teva; l'armari de la teva roba ja el portes millor, finalment has decidit fer una neteja a fons...

Quan acumules menys, tot costa menys. Ja no costa tant passar un drap per treure la pols del fons de l'armari o airejar una mica el bany mentre fas una repassada en 5 minuts per deixar-lo a punt. En tenir un espai més sobri i lleuger, l'acte de netejar i endreçar es converteix en res.

Recorda que per començar una neteja exahustiva no et cal buidar tota la casa de cop, dedica una estona limitada a fer tria d'un espai concret i demà hi tornes; potser et serà més senzill començar així, si al final la qüestió és fer-te la vida més fàcil.

Recorda que tot allò que no et faci servei ho pots vendre, donar o llençar depèn l'estat en què es trobi, però el més important de tot plegat és no tornar a omplir l'espai que has deixat lliure, deixa que respiri i gaudeix de la sensació de lleugeresa.

I ara explica'm, per on tens previst començar?

Fins aviat,


Laia

T'he parlat del minimalisme en si, de l'armari càpsula i de tot el relacionat amb els beneficis del minimalisme, però avui et vull donar algunes raons més de per què has de plantejar-te a ser minimalista, ja que de vegades no entens com ni perquè, però et sents amb angoixa, desbordada i inclús sense inspiració... I el minimalisme et pot ajudar.

Llegeix algun llibre o blog minimalista i trobaràs moltes raons que et faran pensar:

Moltes vegades comprem coses per sentir-nos com altres persones i per demostrar que volem ser algú que no som

El més sensat és acceptar-nos tal com som i tenir clar que volem en aquesta vida. Amb coses materials no hem de demostrar res a ningú, hem de demostrar-ho amb actes: essent honestos, altruistes i ajudant sempre que puguem. Així demostrarem com som realment.

Gasta els diners en tu mateix

I em refereixo a gastar-los fent coses que realment t'agradin i et facin feliç. No cal anar a comprar un vestit molt car que et posaràs dues vegades, si el que et fa més feliç és comprar una bona ampolla de vi i uns formatges per fer un deliciós soparet amb els teus... o dedicar-te una tarda anant a la perruqueria o gaudint d'un bon massatge relaxant amb olis essencials.

No pensis massa en el demà

Pensem a treballar molt per guanyar força diners i estalviar-los per les properes vacances o per la nostra jubilació. I evidentment hem de pensar-hi, perquè tots hi volem arribar però pensem en l'avui, en com gaudir al màxim del dia, ja que demà no sabrem on serem, ni si hi serem. Prioritza sempre el moment actual.

No gastis tot el teu sou en coses que no necessites

Segurament t'has trobat que el dia 10 del mes ja no tens ni un duro al compte. Tot se n'ha anat a pagar coses que has anat comprant sense tenir els diners i a cobrir els números vermells que vas arrossegant de fa mesos... realment necessites tot el que tens? Necessites pagar la tele per cable, la quota del gimnàs, pagar a quotes moltes de les coses que has comprat??? El no tenir diners al compte és una de les primeres causes d'ansietat així que pensa realment en què gastes els teus diners. Valora cada cosa abans de comprar-la i t'adonaràs que no et sents millor comprant totes les coses que creus que necessites i que penses que et faran ser més feliç. No ho seràs ;).

Deixar de comparar, mesurar i intentar demostrar la teva validesa emulant alguna versió de nosaltres mateixos que la gent espera que siguem

No agradarem mai a tothom i tu has de ser feliç vivint la teva vida. Així que no et comparis, potser penses en aquella persona que té cinquanta parells de vambes al seu armari, quina enveja oi? Potser fa uns anys me'n faria, sóc realista, però avui en dia penso: quin estrès tantes vambes, quin estrès haver de triar cada matí quines posar-te... i quants calers gastats en coses que jo no faria servir! I no per aquest motiu em considero menys que aquesta altra persona, jo he decidit viure una altra vida, amb menys coses però més felicitat. Aquesta és la meva vida i la meva decisió.

Simplificar per tenir una vida plena de coses que realment importin

Crearàs un espai per aquelles coses que més t'importin i eliminaràs el desordre tant físicament com emocional. Així tindràs més clar que és el que t'agrada i et fa feliç i gastaràs la teva energia en allò que saps que t'agrada. Així de senzill.

I per acabar una frase que m'encanta:

"Molts problemes amb el consumisme i el materialisme són quan posem el nostre valor en coses externes, en lloc de trobar-lo en nosaltres mateixos".

Fins aviat,

La pregunta típica quan comences amb el minimalisme. No saps si és millor tenir menys o tenir millor, ja que segurament fins ara havies prioritzat tenir més, sempre més; finalment, però potser t'estàs adonant que prefereixes tenir millor.

Si entrem en matèria crec que s'ha de prioritzar la qualitat envers la quantitat per diversos motius: en primer lloc perquè hi trobaràs un estalvi important tant de temps com de diners.
Si vols que et posi un clar exemple del que t'estic parlant per entendre-ho millor en l'estalvi del temps, és el que estalviaràs d'anar a la botiga a comprar un altre jersei quan el primer (de mala qualitat) s'hagi encongit o estigui ple de boles i et passi el corrent a cada cosa que toquis, et sona oi?
I de diners, ja que com que compraràs menys, molt menys, podràs destinar els diners a comprar un parell de jerseis que segurament seran més cars però seran de més bona qualitat i duraran més temps.
Igualment crec que és una compra segura: com que te'n pots permetre menys al ser més car, hauràs de pensar amb consciència si realment ho necessites i si ho faràs servir.

I una altra afirmació molt important en aquesta frase és que reduiràs la càrrega al medi ambient, que sempre és un punt essencial en el nostre estil de vida.

Un altre bon exemple d'això és en la compra d'una samarreta bàsica blanca. Tots en tenim almenys una al nostre armari oi? Crec que és un bàsic necessari.

Doncs bé, si comprem una samarreta bàsica d'una marca barata sense fixar-nos en el material, calculem que ens costarà pocs diners (uns 10€), que segurament en poques rentades s'haurà girat la costura, potser fins i tot hi trobarem algun forat així que se n'anirà directament a les escombraries això sense comptar que segurament és d'algun material fet de plàstic que en rentar-se ha deixat anar traces per l'aigüera i se'n va directament al mar fent malbé el fons marí i essent un mal aliment pels peixos.
Aleshores ens tocarà anar directament a la botiga a comprar-ne una altra pel mateix preu i tornarem a començar la roda....
Si directament comprem una bona samarreta de cotó (no dic una marca cara, dic de bona qualitat), ens pot costar uns 30€ però durarà moltes rentades si ho fem amb compte i la podrem portar moltes vegades i no generarem residus al medi ambient, així que la nostra petjada serà inferior.

Com sempre t'acabo demanant, et calen més raons?

Fins aviat,

Laia

...em van demanar l'altre dia.

Doncs molt fàcil i ara ho vull explicar per aquí, perquè els que em llegiu també ho sapigueu i us pugui fer pensar una mica, i inclús, pugueu recapacitar si sou compradores compulsives.

M'encantava anar a comprar. Fa uns anys, cada setmana entrava a Zara i comprava alguna cosa: de vegades només era una samarreta, total a 5 euros és una ganga. Un altre dia eren uns pantalons o un jersei. Altres dies eren vaires coses, tot depenia dels diners que tenia i del que m'agradava.

Fins i tot m'havia autoassignat un pressupost mensual per gastar en roba, que creia que havia de gastar si o sí. Cada mes. I molts mesos superava el pressupost sense tenir remordiments i el meu armari continuava omplint-se de roba però sense tenir res per posar-me...

Mai m'havia parat a pensar perquè tot era tan barat, ni quants litres d'aigua es necessitaven per fer uns texans que havia dut només tres vegades i que regalava perquè ja no m'agradaven o s'havien fet grans o petits en rentar-los.

Ara ho veig molt llunyà tot això. Continua agradant-me la moda i segueixo més d'un compte a instagram de gent que presenta outfits xulos però els segueixo perquè m'agrada i també com a inspiració. Actualment la meva visió de la moda és des d'un altre punt de vista.

Quan compro alguna peça de roba intento que sigui sostenible, ja us he dit que alguna vegada he comprat de segona mà i em sento molt orgullosa de fer-ho; que abans de comprar continuo mirant sempre l'etiqueta, tot i que ara és la de la composició i no la del preu com sempre havia fet. Que tinc molta menys roba i em sento molt millor que abans, més a gust i més sensata amb la meva manera de pensar. Que el meu armari es va reduint en número però ampliant en possibilitats.

I si, encara compro coses que no em poso massa, roba que acabo regalant gairebé nova però sé que cada dia sóc més conscient amb mi i amb el medi ambient, i ens podem permetre fallar però que cada dia hi posem de la nostra part per fer-ho millor.

Hi pensaràs?

Laia

Aquest sentiment és una de les primeres reaccions quan comences a deixar anar coses.
Tens sentiment de culpabilitat quan obres l'armari i veus tot el que has comprat i no t'has posat mai, quan has de llençar a les escombraries menjar caducat, quan trobes en un armari de casa alguna cosa que t'han regalat i tu no has usat... i podria donar alguns exemples més.

Però hem de ser sensats i no culpabilitzar-nos. Hem de deixar anar la culpa amb l'objecte si aquest no ens aporta cap valor.

En el meu cas he llençat tots els recordatoris de bodes, batejos i comunions que tenia guardats (inclús el de la meva boda) i he llençat moltes coses sense cap sensació de culpa però si amb una gran sensació de llibertat.
Aquest sentiment de sentir-te "atrapada" per un objecte que no et feia cap servei pel simple fet que te l'havia regalat algú a qui estimes, no trobes que és millor recordar el moment?

Així que atreveix-te a deixar anar les coses i ja veuràs com la culpa se n'anirà amb ells.

També t'animo a que deixis de penedir-te de coses que has fet en un passat: el passat, passat està.
A partir d'ara limita't a viure i a gaudir dels bons moments fent el que t'agrada. Quan deixis anar la culpa, el buit s'omplirà d'altres emocions més agradables.

Recorda: gaudeix el moment.

Laia

Sempre et parlo de ser minimalista i del fet que segurament seràs més feliç amb menys però no tothom està disposat a desfer-se de les seves possessions, tot i que estic totalment segura que tothom vol ser feliç.

Així que simplement et vull explicar els beneficis de simplificar una part de la teva vida. No cal que comencis de cop, de fet està demostrat que un gran canvi de vida en poc temps pot suposar un daltabaix i que decideixis no seguir amb el camí que t'havies proposat (et sona quan comences un règim súper estricte amb una taula d'exercicis impossible??? Que ho deixes al cap de pocs dies perquè et sents angoixada, doncs segurament amb això acabaràs igual).

Jo he començat el meu camí fa anys i encara estic simplificant coses de la meva vida, em queda tant encara!!!

Per començar crec que has de tenir clar quina part de la teva vida vols simplificar i perquè: potser vols simplificar el teu ritme de feina per tenir menys estrès al teu dia a dia; potser vols simplificar el teu armari per tenir només coses que t'agraden i tenir més espai... personalment em dóna molta calma tenir menys de tot, a casa m'agrada la tranquil·litat de mirar arreu i no veure-hi massa coses: fora soroll visual.

M'encanta obrir els armaris i veure'ls amplis amb roba que m'encanta (ja sabeu que aquest pas està durant uns anys...), m'agrada treballar menys hores per tenir més temps per a mi i gaudir-lo com m'agrada i si, representa menys diners però visc més relaxada i feliç, que al final és el que importa.

Comença desfent allò que més et molesta, si és l'armari de l'entrada que està farcit de coses: dedica't una tarda a fer neteja, buida el que no necessitis i organitza el que deixes. Si vols estar menys temps a les xarxes socials, començar per desconnectar-te un cap de setmana i gaudeix fent altres coses que t'omplin. Si el que t'angoixa són tots els trastos que tens dins la cuina, doncs ja saps, decideix sense pietat si en fas servei o deixen de fer nosa.

Pensa doncs en el que et molesta, però agafa totes aquestes idees i llegeix, tafaneja o mira altres blogs de minimalistes i d'organitzadors professionals. Segurament no arribaràs a ser com ells, potser un armari càpsula no va amb tu. No cal que estiguis pendent de si necessites 25 o 400 coses per viure perquè al final és la teva vida, i només has de pensar en què és important per tu.

Aleshores ho veuràs més clar i podràs solucionar el que et molesta, un problema menys ;).

Passa una bona setmana,


Laia

Aquest any està a punt d'acabar-se, demà comencem any, el vint vint, trobo que és una forma ben bonica de dir-ho.
I aquí estem, com cada dimarts, xerrant una mica, però el post d'avui és una mica diferent, et vull explicar que he après aquest any, diuen que cada dia s'aprèn una cosa nova oi?
Personalment no crec que cada dia aprengui alguna cosa però sí que puc fer un resum anual.

Sigues realista, sempre i en tots els sentits. Monissim els botins que arriben als turmells i els pantalons que queden una mica curts. Personalment crec que queda preciós, però que nassos, jo visc a Andorra!!! I aquí fa fred i de vegades estem a sota zero i jo sóc fredolica, així que botes de pèl i mitjons de llana. Si vols, agafa idees de la teva it-girl de capçalera, però adapta-les a tu i al teu estil i al lloc on vius... però igualment sigues realista en tots els àmbits de la teva vida, si no pots anar al Carib de vacances, saps que tenim platges meravelloses ben a prop?
Gaudeix de la vida i del que tens!

Vesteix-te per a tu i ja si de cas, pels altres. Vés còmoda i bonica, t'has de sentir a gust i no et parlo d'anar vestida de còctel sempre, potser et sents super bé amb uns pantalons jogger i unes vambes, això és al que em refereixo. Sigues tu i segueix el teu estil. Si estàs bé amb tu mateixa, estàs bé amb tothom.

Somriu i la vida et somriurà. M'encanta aquesta frase i dono fe que és ben real. Si ets feliç, estàs a gust amb tu mateixa, acostumes a riure sempre que pots això és el que transmets als altres i és que el tu rebràs d'ells.
I si no fes la prova, quan vegis algú "amargat", intenta alegrar-li el dia: pots començar amb un "quin vestit més bonic que duus" o "m'encanta com t'has pentinat avui", segur que la faràs feliç i canviarà la seva actitud, a tu no et costa res i aquesta persona marxarà més contenta.

Sigues actiu. Mou-te, no tinguis mandra de fer les coses; per exemple, si ets a casa i està tota desendreçada però no tens temps ni ganes de posar-hi ordre, intenta dedicar-hi tan sols cinc o deu minuts abans de caure morta al sofà. Posa el cronòmetre i per exemple, endreça només una sala, hauràs fet poca cosa, no tindràs remordiments de consciència i encara et quedarà temps per descansar. T'asseguro que et sentiràs més bé amb tu mateixa i pensaràs; mira, per demà ja no em queda tanta feina..

Gaudeix al màxim de tot. Viu el moment, no pensis en el que faràs demà si avui encara no ha començat. Sigues positiva sempre i agraeix el que tens perquè el que ets, depèn de tu, així que recorda sempre ser agraïda i positiva.

Respecte al bloc, realment estic contentíssima. El vaig començar oficialment el mes de setembre, tot just ara fa tres mesos. Si bé trobareu entrades del mes d'abril, no va ser al setembre que vaig començar a publicar setmanalment i donant a conèixer el bloc a instagram (l'única xarxa social que utilitzo).
Durant aquest petit període de temps he rebut centenars de visites, però el que més us ha interessat ha estat com fer neteja del teu armari, perquè ens costa tant desfer-nos de les coses i tenir cura de la teva roba en aquest ordre. Espero ajudar-vos igual o més en els propers posts que trobareu per aquí.
Així que no me'n penedeixo, vaig començar el bloc de manera personal i veig que està agradant i essent útil a força gent. Agraeixo de tot cor la bona rebuda que està tenint.

I ara si, que ja acabem l'any, ens veiem el 2020.

Passeu una bona revetlla, molts petonets!!!


Laia